QUÈ ÉS EL DOL I QUÈ PUC FER PER SUPERAR-LO?

Enfrontar-se a la pèrdua d’una persona estimada és una tasca que més tard o d’hora tot ésser humà experimenta en algun moment de la seva vida. Però… què és exactament el dol?

El dol és un conjunt d’emocions, sentiments, pensaments i comportaments que apareixen arran la pèrdua d’una persona estimada. Durant el procés, la persona s’ha d’anar adaptant gradualment a la nova realitat fins que arriba a acceptar-la.

Però el dol no és només la mort d’una persona estimada, sinó que també pot ser-ho la pèrdua d’un membre del cos, d’un objecte de gran valor sentimental, la separació de la persona estimada, la pèrdua crònica de salut…

Les característiques principals del dol són:

– Atordiment i perplexitat enfront el que ha succeït

– Dolor i malestar: plor i sospirs

– Sensació de debilitat

– Pèrdua de pes, gana i son

– Dificultat per concentrar-se i parlar

– Sentiment de culpa, ràbia i tristesa

– Negació de la realitat, com si la persona no hagués desaparegut

– De vegades il·lusions i al·lucinacions respecte a la persona perduda amb sensacions de presència

El doctor John Bowly defineix 4 fases de dol:

1- Atordiment i negació: (hores o dies). Incapacitat per processar la informació i negació de que la persona ha desaparegut. També pot succeir que la persona estigui anestesiada.

2- Recerca de la persona: (pot durar mesos): Marcat per un intens dolor i ansietat per la separació. Hi ha plor, alteracions de la son, ràbia, culpa… pot sentir al difunt

3- Desorganització i desesperança: (pot durar més d’un any). La persona s’enfronta a la realitat i intel·lectualitza la pèrdua.

4- Acceptació i reorganització: (de un a tres anys). La persona reprèn el seu camí a la vida, assumeix la pèrdua i s’adapta a la realitat.

L’elaboració del dol és un procés difícil en el qual el primer pas és adonar-se’n i donar-se temps i permís per estar malament. S’ha de normalitzar el que se sent i ser conscient.

Si et trobes amb alguna persona que estigui passant per aquest procés, és important no caure en els formulismes típics de: “el tiempo lo cura todo”, “has de ser valent” o “ja passarà”, ja que no són útils i poden donar pas a la ràbia i la culpa. És important acceptar la tristesa, el plor i la ràbia com a emocions lícites.

El temps de dol ha de servir per aprendre a viure sense la persona, però sense intentar oblidar-la ni ignorar el que s’ha rebut d’ella. A més, hem de donar-nos permís per arribar a l’interior d’un mateix i descobrir els sentiments que tenim per poder expressar-los de la manera més autèntica possible. Donar-se permís és acceptar que aquest sigui un moment difícil i aprendre a no exigir-se massa a un mateix.

Un pas important per elaborar correctament el dol és acomiadar-se de la persona perduda i participar en els rituals funeraris, així com parlar amb familiars i amics de confiança el que ha passat, deixant que les emocions i els sentiments circulin lliurement.

Un altre punt important per pair la pèrdua és reconstruir certs aspectes del món intern danyats o que necessiten ser enfortits. Aquí és important acceptar l’ajuda de les persones més properes.

Finalment, hem d’acceptar que la tristesa pugui estar present durant un temps amb nosaltres, acceptar el dolor com l’amor que se sentia i que se sent cap a l’altre capaç de superar barreres tan grans com la mort i aprendre nous motius per gaudir i ser feliç.